Bibliografia Científica Completa

Referències d'Investigació que Fonamenten Bike Analytics

Literatura Científica Referenciada

Totes les mètriques i fórmules de Bike Analytics estan avalades per recerca revisada per experts publicada en revistes líders de ciència de l'esport, fisiologia de l'exercici i biomecànica.

📚 Cobertura de Revistes

Les referències abasten publicacions incloent:

  • Journal of Applied Physiology
  • Medicine and Science in Sports and Exercise
  • European Journal of Applied Physiology
  • International Journal of Sports Medicine
  • Journal of Sports Sciences
  • Sports Medicine
  • Journal of Applied Biomechanics
  • Sports Engineering
  • Journal of Strength and Conditioning Research
  • Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports
  • Sensors (MDPI)

Llibres Essencials

  1. Allen, H., & Coggan, A.R.
    (2019)
    Training and Racing with a Power Meter (3rd Edition).
    VeloPress. Co-authored with Stephen McGregor, PhD.
    Importància: Text fonamental que defineix l'entrenament modern basat en potència. Traduït a 12 idiomes. Va introduir Normalized Power (NP), Training Stress Score (TSS), Intensity Factor (IF), perfils de potència i anàlisi per quadrants. Llibre més influent sobre entrenament amb potenciòmetre.
  2. Friel, J.
    (2018)
    The Cyclist's Training Bible (5th Edition).
    VeloPress.
    Importància: Publicat originalment el 1996. Va popularitzar la periodització en el ciclisme. Llibre d'entrenament ciclista més venut. Metodologia exhaustiva per a macrocicles, mesocicles, microcicles integrats amb mètriques de potenciòmetre. Cofundador de TrainingPeaks.
  3. Cheung, S., & Zabala, M. (Eds.)
    (2017)
    Cycling Science.
    Human Kinetics.
    Col·laboradors: 43 científics i entrenadors. Cobertura: Biomecànica, aerodinàmica, nutrició, ajust de bicicleta, tècnica de pedaleig, ciclisme en pista, BMX, ultra-distància. Compilació autoritzada de la recerca actual.

Recerca sobre Functional Threshold Power (FTP)

  1. MacInnis, M.J., Thomas, A.C.Q., & Phillips, S.M.
    (2019)
    Is the FTP Test a Reliable, Reproducible and Functional Assessment Tool in Highly-Trained Athletes?
    International Journal of Exercise Science. PMC6886609.
    Descobertes Clau: Alta fiabilitat (ICC = 0.98, r² = 0.96). Repetibilitat: +13 a -17W de variància, bias mitjà -2W. Identifica potència sostenible d'1 hora en el 89% dels atletes. Error típic de mesura: 2.3%. Impacte: Va validar FTP com a mètrica fiable accessible en camp.
  2. Karsten, B., et al.
    (2019)
    The Validity of Functional Threshold Power and Maximal Oxygen Uptake for Cycling Performance in Moderately Trained Cyclists.
    PMC6835290.
    Descobertes Clau: W/kg a FTP 20-min es correlaciona amb rendiment (r = -0.74, p < 0.01). VO₂max no mostra correlació significativa (r = -0.37). Impacte: FTP és més vàlid que VO₂max per predir rendiment ciclista.
  3. Gavin, T.P., et al.
    (2012)
    An Evaluation of the Effectiveness of FTP Testing.
    Journal of Sports Sciences.
    El protocol de test de 20 minuts mostra alta correlació amb el llindar de lactat mesurat en laboratori. El test rampa i el test de 8 minuts també validats amb diferents característiques. La variabilitat individual requereix validació personalitzada al llarg del temps.

Critical Power i W' (Capacitat Anaeròbica)

  1. Monod, H., & Scherrer, J.
    (1965)
    The work capacity of a synergic muscular group.
    Journal de Physiologie.
    Treball seminal: Va establir la teoria de Critical Power. Relació hiperbòlica entre potència i temps fins a exhauriment. CP com a asímptota - potència màxima sostenible indefinidament. W' (W-prime) com a capacitat de treball anaeròbic finit per sobre de CP. Relació lineal: Work = CP × Time + W'.
  2. Jones, A.M., et al.
    (2019)
    Critical Power: Theory and Applications.
    Journal of Applied Physiology, 126(6), 1905-1915.
    Revisió exhaustiva: 50+ anys de recerca en CP. CP representa l'estat metabòlic màxim estable—frontera entre dominància aeròbica/anaeròbica. Descobertes clau: CP típicament 72-77% de potència màxima d'1 minut. CP cau dins de ±5W de FTP per a la majoria de ciclistes. W' varia de 6-25 kJ (típic: 15-20 kJ). CP més robust fisiològicament que FTP entre protocols de test.
  3. Skiba, P.F., et al.
    (2014)
    Modeling the Expenditure and Reconstitution of Work Capacity Above Critical Power.
    Medicine and Science in Sports and Exercise.
    Model W'BAL: Seguiment en temps real de l'estat de la bateria anaeròbica. Despesa: W'exp = ∫(Power - CP) quan P > CP. Cinètica de recuperació: Exponencial amb constant de temps τ = 546 × e^(-0.01×ΔCP) + 316. Aplicació: Essencial per a MTB (88+ acceleracions per 2h de cursa), optimització d'estratègia de cursa, gestió d'atacs/esprints. Ara a WKO5, Golden Cheetah, ciclocomputadors avançats.
  4. Skiba, P.F., et al.
    (2015)
    Intramuscular determinants of the ability to recover work capacity above critical power.
    European Journal of Applied Physiology.
    Refinament addicional del model de reconstitució de W'. Va examinar els mecanismes fisiològics subjacents a les dinàmiques de recuperació de W'.
  5. Clark, I.E., et al.
    (2021)
    A Comparative Analysis of Critical Power Models in Elite Road Cyclists.
    PMC8562202.
    Ciclistes d'elit: VO₂max = 71.9 ± 5.9 ml·kg⁻¹·min⁻¹. Diferents models de CP produeixen diferents valors de W' (p = 0.0002). CP similar al punt de compensació respiratòria. Model Nonlinear-3 W' comparable al treball a Wmax.
  6. Poole, D.C., et al.
    (2016)
    Critical Power: An Important Fatigue Threshold in Exercise Physiology.
    Medicine and Science in Sports and Exercise.
    CP representa la demarcació entre exercici sostenible i no sostenible. Per sota de CP: estat metabòlic estable, el lactat s'estabilitza. Per sobre de CP: acumulació progressiva de subproductes metabòlics → fatiga inevitable.

Càrrega d'Entrenament i Gestió del Rendiment

  1. Coggan, A.R., & Allen, H.
    (2003, 2010)
    Training and racing using a power meter: an introduction.
    TrainingPeaks / VeloPress.
    Fórmula TSS: TSS = (duration × NP × IF) / (FTP × 3600) × 100. On 100 TSS = 1 hora a FTP. Té en compte tant durada com intensitat. Fonament per a CTL/ATL/TSB gestió del rendiment. Mètriques propietàries de TrainingPeaks ara estàndard de la indústria.
  2. Banister, E.W., Calvert, T.W., Savage, M.V., & Bach, T.
    (1975)
    A Systems Model of Training for Athletic Performance.
    Australian Journal of Sports Medicine, 7, 57-61.
    Model original d'impuls-resposta. Paradigma fitness-fatiga: Rendiment = Fitness - Fatiga. Fonament de mitjanes mòbils ponderades exponencialment. Base teòrica per a TSS/CTL/ATL. Va transformar la periodització d'art a ciència amb precisió matemàtica.
  3. Banister, E.W., et al.
    (1991)
    Modeling elite athletic performance.
    Physiological Testing of Elite Athletes.
    Desenvolupament addicional del model d'impuls-resposta d'entrenament. Aplicació a la periodització d'atletes d'elit i predicció del rendiment.
  4. Busso, T.
    (2003)
    Variable dose-response relationship between exercise training and performance.
    Medicine and Science in Sports and Exercise.
    Les adaptacions a l'entrenament segueixen patrons matemàtics predictibles. La variabilitat individual requereix modelatge personalitzat. La càrrega d'entrenament òptima equilibra estímul i recuperació. Taxes de rampa >12 CTL/setmana associades amb risc de lesió.
  5. Murray, N.B., et al.
    (2017)
    Training Load Monitoring Using Exponentially Weighted Moving Averages.
    Journal of Sports Sciences.
    Validació de ràtios de càrrega aguda/crònica EWMA. Constants de temps: k=7 (ATL), k=42 (CTL). Alpha: α = 2/(n+1). Segueix rendiment i risc de lesió.

Recerca en Aerodinàmica

  1. Blocken, B., et al.
    (2017)
    Riding Against the Wind: A Review of Competition Cycling Aerodynamics.
    Sports Engineering, 20, 81-94.
    Estudis exhaustius de CFD. Resistència aerodinàmica: 80-90% de la força a velocitat. Rangs CdA: 0.18-0.25 m² (TT elit) a 0.25-0.30 m² (bons amateurs). Coeficient de resistència: 0.6 (TT) a >0.8 (vertical). Ciclista pedalejant: ~6% més de resistència. Estalvi de potència: Cada reducció de 0.01 m² CdA estalvia ~10W a 40 km/h. Rebuig: 27-50% de reducció de potència seguint roda.
  2. Blocken, B., et al.
    (2013)
    Aerodynamic drag in cycling: methods of assessment.
    Sports Engineering.
    Mètodes per mesurar i validar la resistència aerodinàmica. Protocols de túnel de vent vs. proves de camp. Estudis de validació CFD.
  3. Martin, J.C., et al.
    (2006)
    Validation of Mathematical Model for Road Cycling Power.
    Journal of Applied Biomechanics.
    Components de l'equació de potència: P_total = P_aero + P_gravity + P_rolling + P_kinetic. P_aero = CdA × 0.5 × ρ × V³ (cúbic amb velocitat). P_gravity = m × g × sin(gradient) × V. P_rolling = Crr × m × g × cos(gradient) × V. Validat amb dades reals de potenciòmetre. Permet modelatge predictiu de recorreguts.
  4. Debraux, P., et al.
    (2011)
    Aerodynamic drag in cycling: methods and measurement.
    Computer Methods in Biomechanics and Biomedical Engineering.
    Les proves de camp amb potenciòmetres proporcionen mesura pràctica de CdA. El túnel de vent continua sent l'estàndard or però car. Optimització de posició: 5-15% de millora de CdA. Les millores d'equipament s'acumulen per a un 3-5% de millora total.

Biomecànica i Eficiència de Pedaleig

  1. Lucia, A., et al.
    (2001)
    Physiology of professional road cycling.
    Sports Medicine.
    Rangs òptims de cadència: Tempo/llindar 85-95 RPM, intervals VO₂max 100-110 RPM, pujades pronunciades 70-85 RPM. Els ciclistes d'elit auto-seleccionen cadències que minimitzen el cost energètic. Cadències més altes redueixen la força muscular per pedal. L'optimització individual varia amb el tipus de fibra.
  2. Coyle, E.F., et al.
    (1991)
    Cycling efficiency is related to the percentage of type I muscle fibers.
    Medicine and Science in Sports and Exercise.
    L'eficiència ciclista es relaciona amb el % de fibres musculars Tipus I. Eficiència bruta: 18-25% (elit: 22-25%). La taxa de pedaleig afecta l'eficiència—existeix un òptim individual. L'entrenament millora l'eficiència metabòlica i mecànica.
  3. Patterson, R.P., & Moreno, M.I.
    (1990)
    Bicycle pedalling forces as a function of pedalling rate and power output.
    Medicine and Science in Sports and Exercise.
    La força efectiva del pedal varia al llarg del cicle de pedaleig. Força màxima: 90-110° passant el punt mort superior. Els ciclistes hàbils minimitzen el treball negatiu durant la pujada del pedal. Quantificació de Torque Effectiveness i Pedal Smoothness.
  4. Jeukendrup, A.E., & Martin, J.
    (2001)
    Improving Cycling Performance: How Should We Spend Our Time and Money?
    Sports Medicine, 31(7), 559-569.
    Jerarquia de rendiment: 1. Posició del ciclista (major impacte), 2. Geometria d'equipament, 3. Resistència de rodament i pèrdues de transmissió. La selecció de cadència afecta l'economia. Equilibri entre aerodinàmica i producció de potència.
  5. Atkinson, G., Davison, R., Jeukendrup, A., & Passfield, L.
    (2003)
    Science and Cycling: Current Knowledge and Future Directions for Research.
    Journal of Sports Sciences, 21, 767-787. PubMed: 14579871.
    Determinants de la producció de potència i velocitat. Marcadors fisiològics predictius: Potència a LT2, potència màxima (>5.5 W/kg), % fibres Tipus I, MLSS. Aplicacions de modelatge matemàtic.

Rendiment en Pujada

  1. Padilla, S., et al.
    (1999)
    Level ground and uphill cycling ability in professional road cycling.
    European Journal of Applied Physiology.
    La pujada determinada principalment per W/kg al llindar. Aerodinàmica negligible en gradients pronunciats (>7%). Eficiència bruta lleugerament inferior en pujada vs. pla. Els canvis de posició corporal afecten la potència i comoditat.
  2. Swain, D.P.
    (1997)
    A model for optimizing cycling performance by varying power on hills and in wind.
    Journal of Sports Sciences.
    Equació de potència per a pujada. Càlcul VAM: (guany d'elevació / temps) prediu W/kg. Punts de referència VAM: 700-900 m/h (club), 1000-1200 (competidors), 1300-1500 (elit), >1500 (World Tour). Estimació: W/kg ≈ VAM / (200 + 10 × gradient%).
  3. Lucia, A., et al.
    (2004)
    Physiological characteristics of the best Eritrean runners—exceptional running economy.
    Applied Physiology, Nutrition, and Metabolism.
    Anàlisi d'escaladors de Grand Tour. W/kg al llindar: Competitiu 4.0+, amateurs d'elit 4.5+, semi-professionals 5.0+, World Tour 5.5-6.5. Pes corporal baix crític—1kg importa a nivell d'elit. VO₂max >75 ml/kg/min comú en escaladors d'elit.

Validació i Precisió de Potenciòmetres

  1. Maier, T., et al.
    (2017)
    Accuracy of Cycling Power Meters Against a Mathematical Model of Treadmill Cycling.
    International Journal of Sports Medicine. PubMed: 28482367.
    Testats 54 potenciòmetres de 9 fabricants. Desviació mitjana: -0.9 ± 3.2%. 6 dispositius desviats >±5%. Coeficient de variació: 1.2 ± 0.9%. Variabilitat inter-dispositius significativa. Importància del calibratge i consistència.
  2. Bouillod, A., et al.
    (2022)
    Caveats and Recommendations to Assess the Validity and Reliability of Cycling Power Meters: A Systematic Scoping Review.
    Sensors, 22(1), 386. PMC8749704.
    Revisió PRISMA: 74 estudis analitzats. Precisió la mètrica més estudiada (74 estudis). SRM més usat com a estàndard or. Potència testada: fins a 1700W. Cadència: 40-180 RPM. Recomanacions exhaustives de metodologia de validació.

Periodització i Distribució d'Entrenament

  1. González-Ravé, J.M., et al.
    (2023)
    Training Periodization, Intensity Distribution, and Volume in Trained Cyclists: A Systematic Review.
    International Journal of Sports Physiology and Performance, 18(2), 112-126. PubMed: 36640771.
    Comparació entre periodització per blocs vs. tradicional. Volum: 7.5-11.68 hores/setmana. Ambdós milloren VO₂max, potència màxima, llindars. Cap evidència favorable a cap model específic. Distribució d'intensitat d'entrenament piramidal i polaritzada ambdues efectives.
  2. Rønnestad, B.R., Hansen, J., & Ellefsen, S.
    (2014)
    Block Periodization of High-Intensity Aerobic Intervals Provides Superior Training Effects in Trained Cyclists.
    Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports, 24(1), 34-42. PubMed: 22646668.
    4 setmanes d'entrenament concentrat VO₂max. Carregant intensitat al principi del mesocicle. La periodització per blocs produeix adaptacions superiors comparada amb enfocament mixt.

VO₂max i Llindar de Lactat

  1. Støren, Ø., et al.
    (2013)
    Physiological Determinants of the Cycling Time Trial.
    Journal of Strength and Conditioning Research, 27(9), 2366-2373.
    Potència al llindar de lactat: millor predictor de laboratori. LT més predictiu que VO₂max sol. Utilització fraccional crítica. Elits: 82-95% VO₂max a LT vs. 50-60% no entrenats.
  2. Faude, O., Kindermann, W., & Meyer, T.
    (2009)
    Lactate Threshold Concepts: How Valid Are They?
    Sports Medicine, 39(6), 469-490.
    Comparació de múltiples mètodes de determinació de LT. MLSS com a estàndard or. FTP20 sobreestima vs. MLSS. MLSS = 88.5% de FTP20.
  3. Coyle, E.F.
    (1995)
    Integration of the Physiological Factors Determining Endurance Performance Ability.
    Exercise and Sport Sciences Reviews, 23, 25-63.
    Revisió clàssica de fisiologia de resistència. Integració: VO₂max, llindar de lactat, economia. Determinants del rendiment ciclista. Treball seminal sobre fisiologia del rendiment.

Referències Addicionals

  1. Seiler, S.
    (2010)
    What is Best Practice for Training Intensity and Duration Distribution in Endurance Athletes?
    International Journal of Sports Physiology and Performance.
    Treball pioner sobre distribució d'entrenament polaritzada. Regla 80/20: 80% baixa intensitat (Zona 1-2), 20% alta intensitat (Zona 4-6). Observat en múltiples esports de resistència i atletes d'elit.
  2. Jeukendrup, A., & Gleeson, M.
    (2010)
    Sport Nutrition (2nd Edition).
    Human Kinetics.
    Llibre de text exhaustiu de nutrició esportiva. Sistemes energètics, metabolisme de macronutrients, hidratació, suplementació, estratègies de nutrició perioditzada per a entrenament i competició.

Recursos en Línia i Documentació de Plataformes

  1. TrainingPeaks
    (n.d.)
    The Science of the TrainingPeaks Performance Manager.
    TrainingPeaks Learn Articles.
    Referència →
  2. TrainingPeaks
    (n.d.)
    Training Stress Scores (TSS) Explained.
    TrainingPeaks Help Center.
    Referència →
  3. TrainingPeaks
    (n.d.)
    A Coach's Guide to ATL, CTL & TSB.
    TrainingPeaks Coach Blog.
    Referència →
  4. TrainerRoad
    (n.d.)
    What are CTL, ATL, TSB & TSS? Why Do They Matter?
    TrainerRoad Blog.
    Referència →
  5. Strava
    (n.d.)
    Strava API Documentation.
    Strava Developers.
    Referència →
  6. Garmin
    (n.d.)
    Garmin Connect Developer Program.
    Garmin Developer Portal.
    Referència →
  7. Wahoo Fitness
    (n.d.)
    Wahoo Fitness API.
    Wahoo Developer Resources.
    Referència →
  8. Polar
    (n.d.)
    Polar AccessLink API.
    Polar Developer Documentation.
    Referència →
  9. ANT+ Alliance
    (n.d.)
    ANT+ Protocol Documentation.
    thisisant.com.
    Referència →

Referències de Plataformes Competidores

  1. WKO5
    (n.d.)
    WKO5 Advanced Cycling Analytics Software.
    TrainingPeaks / WKO.
    Referència →
    Programari d'escriptori. $169 compra única. Analítiques més avançades disponibles. Modelatge potència-durada, FRC, Pmax, zones individualitzades. Sense subscripció. Integració amb TrainingPeaks.
  2. Intervals.icu
    (n.d.)
    Intervals.icu Free Power-Based Training Platform.
    intervals.icu.
    Referència →
    Freemium (suport opcional $4/mes). Estimació automàtica FTP (eFTP). Gràfic Fitness/Fatigue/Form. Detecció automàtica d'intervals. Plans d'entrenament IA. Interfície web moderna. Actualitzacions setmanals.
  3. Golden Cheetah
    (n.d.)
    Golden Cheetah Open-Source Cycling Analytics.
    goldencheetah.org.
    Referència →
    100% codi obert i gratuït. Suite completa d'anàlisi de potència. 300+ mètriques. Altament personalitzable. Només escriptori. Sense app mòbil. Sense sincronització al núvol. Per a usuaris avançats.

Programes de Recerca Institucionals

  1. British Cycling
    (n.d.)
    British Cycling Research Programs.
    British Cycling / UK Sport.
    Àrees de focus: Identificació i desenvolupament de talent, anàlisi i modelatge del rendiment, monitoratge de càrrega d'entrenament, components psicològics del rendiment d'elit, fisiologia ambiental, optimització d'equipament.
  2. Journal of Science and Cycling
    (n.d.)
    Journal of Science and Cycling - Open Access.
    Editor: Dr. Mikel Zabala, University of Granada.
    Revista de revisió per parells d'accés obert. Temes recents: Anàlisi de càrrega d'entrenament d'elit, rendiment de ciclisme e-sports, anàlisi cinemàtica 2D, protocols d'acumulació de lactat, protocols de rehabilitació per a ciclistes.

Analítiques de Ciclisme Basades en Ciència

Aquestes 50+ referències científiques formen la base d'evidència per a Bike Analytics. Cada fórmula, mètrica i recomanació està fonamentada en recerca revisada per experts publicada en revistes líders de fisiologia de l'exercici, biomecànica i enginyeria esportiva.

La bibliografia abasta treballs fundacionals des dels anys 1960 (Critical Power de Monod & Scherrer) fins a recerca de vanguarda dels anys 2020 sobre modelatge W' balance, aerodinàmica i optimització de càrrega d'entrenament.

Integració Contínua de Recerca

Bike Analytics es compromet a la revisió continuada de nova recerca i actualitzacions d'algorismes a mesura que les metodologies es refinen i validen. La ciència evoluciona—les nostres analítiques evolucionen amb ella.

Visió General de Recerca → Fórmules Tècniques Torna a Inici