Bibliografia Científica Completa

Referències d'Investigació que Fonamenten Bike Analytics

Literatura Científica Referenciada

Totes les mètriques i fòrmules de Bike Analytics estan avalades per recerca revisada per experts publicades en revistes líders de ciència de l'esport, fisiologia de l'exercici i biomecànica.

📚 Cobertura de Revistes

Les referències abasten publicacions exemple:

  • Revista de Fisiologia Aplicada
  • Medicina i ciència en l'esport i l'exercici
  • Revista Europea de Fisiologia Aplicada
  • Revista Internacional de Medicina de l'Esport
  • Revista de Ciències de l'Esport
  • Medicina de l'esport
  • Revista de Biomecànica Aplicada
  • Enginyeria esportiva
  • Revista de recerca de força i condicionament
  • Revista escandinava de medicina i ciència en l'esport
  • Sensors (MDPI)

Llibres Essencials

  1. Allen, H. i Coggan, A.R.
    (2019)
    Entrenament i cursa amb un mesurador de potència (3a edició).
    VeloPress. Coautor amb Stephen McGregor, PhD.
    Importància:Text fonamental que defineix l'entrenament modern basat en potència. Traduït a 12 idiomes. Va introduir Normalized Power (NP), Training Stress Score (TSS), Intensity Factor (IF), perfils de potència i anàlisi per quadrants. Llibre més influent sobre entrenament amb potenciòmetre.
  2. Friel, J.
    (2018)
    La Bíblia d'entrenament del ciclista (5a edició).
    VeloPress.
    Importància:Publicat originalment el 1996. Va popularitzar la periodització en el ciclisme. Llibre d'entrenament ciclista més venut. Metodologia exhaustiva per a macrocicles, mesocicles, microcicles integrats amb mètriques de potenciòmetre. Cofundador de TrainingPeaks.
  3. Cheung, S. i Zabala, M. (Eds.)
    (2017)
    Ciència del Ciclisme.
    Cinètica humana.
    Col·laboradors:43 científics i entrenadors.Cobertura:Biomecànica, aerodinàmica, nutrició, ajust de bicicleta, tècnica de pedaleig, ciclisme en pista, BMX, ultra-distància. Compilació autoritzada de la recerca actual.

Recerca sobre Functional Threshold Power (FTP)

  1. MacInnis, M.J., Thomas, A.C.Q. i Phillips, S.M.
    (2019)
    La prova FTP és una eina d'avaluació fiable, reproduïble i funcional en esportistes altament entrenats?
    Revista internacional de ciència de l'exercici. PMC6886609.
    Descobertes Clau:Alta fiabilitat (ICC = 0,98, r² = 0,96). Repetibilitat: +13 a -17W de variància, bias mitjà -2W. Identifica potència sostenible d'1 hora en el 89% dels atletes. Error típic de mesura: 2,3%.Impacte:Va validar FTP com a mètrica fiable accessible en camp.
  2. Karsten, B., et al.
    (2019)
    La validesa de la potència llindar funcional i l'absorció màxima d'oxigen per al rendiment en bicicleta en ciclistes amb formació moderada.
    PMC6835290.
    Descobertes Clau:W/kg a FTP 20-min és correlaciona amb rendiment (r = -0,74, p <0,01). VO₂max no mostra correlació significativa (r = -0,37).Impacte:FTP és més vàlid que VO₂max per predir rendiment ciclista.
  3. Gavin, T.P., et al.
    (2012)
    Una avaluació de l'efectivitat de les proves FTP.
    Revista de Ciències de l'Esport.
    El protocol de test de 20 minuts mostra alta correlació amb el llindar de lactat mesurat en laboratori. El test rampa i el test de 8 minuts també validats amb diferents característiques. La variabilitat individual requereix validació personalitzada al llarg del temps.

Critical Power i W' (Capacitat Anaeròbica)

  1. Monod, H. i Scherrer, J.
    (1965)
    La capacitat de treball d'un grup muscular sinèrgic.
    Revista de Fisiologia.
    Treball seminal:Va establir la teoria de Critical Power. Relació hiperbòlica entre potència i temps fins a exhauriment. CP com a aixímptota - potència màxima sostenible indefinidament. W' (W-prime) com a capacitat de treball anaeròbic finit per sobre de CP. Relació lineal: Treball = CP × Temps + W'.
  2. Jones, A.M., et al.
    (2019)
    Poder crític: teoria i aplicacions.
    Journal of Applied Physiology, 126(6), 1905-1915.
    Revisió exhaustiva:50+ anys de recerca en CP. CP representa l'estat metabòlic màxim estable—frontera entre domini aeròbica/anaeròbica.Descobertes clau:CP típicament 72-77% de potència màxima d'1 minut. CP cau dins de ±5W de FTP per a la majoria de ciclistes. W' varia de 6-25 kJ (típic: 15-20 kJ). CP més robust fisiològicament que FTP entre protocols de test.
  3. Skiba, P.F., et al.
    (2014)
    Modelització de la despesa i reconstitució de la capacitat de treball per sobre del poder crític.
    Medicina i ciència en l'esport i l'exercici.
    Model W'BAL:Seguiment en temps real de l'estat de la bateria anaeròbica. Despesa: W'exp = ∫(Potència - CP) quan P > CP. Cinètica de recuperació: Exponencial amb constant de temps τ = 546 × e^(-0.01×ΔCP) + 316.Aplicació:Essencial per a MTB (88+ acceleracions per 2h de cursa), optimització d'estratègia de cursa, gestió d'atacs/esprints. Ara a WKO5, Golden Cheetah, ciclocomputadors avançats.
  4. Skiba, P.F., et al.
    (2015)
    Determinants intramusculars de la capacitat de recuperar la capacitat de treball per sobre de la potència crítica.
    Revista Europea de Fisiologia Aplicada.
    Refinament addicional del model de reconstitució de W'. Va examinar els mecanismes fisiològics subjacents a les dinàmiques de recuperació de W'.
  5. Clark, I.E., et al.
    (2021)
    Una anàlisi comparativa de models de potència crítica en ciclistes de carretera d'elit.
    PMC8562202.
    Ciclistes d'elit: VO₂max = 71,9 ± 5,9 ml·kg⁻¹·min⁻¹. Diferents models de CP produeixen diferents valors de W' (p = 0.0002). CP similar al punt de compensació respiratòria. Model Nonlinear-3 W' comparable al treball a Wmax.
  6. Poole, D.C., et al.
    (2016)
    Poder crític: un llindar de fatiga important en la fisiologia de l'exercici.
    Medicina i ciència en l'esport i l'exercici.
    CP representa la demarcació entre exercici sostenible i no sostenible. Per sota de CP: estat metabòlic estable, el lactat s'estabilitza. Per sobre de CP: acumulació progressiva de subproductes metabòlics → fatiga inevitable.

Càrrega d'Entrenament i Gestió del Rendiment

  1. Coggan, A.R., & Allen, H.
    (2003, 2010)
    Training and race using a power meter: an introduction.
    TrainingPeaks / VeloPress.
    Fórmula TSS:TSS = (durada × NP × IF) / (FTP × 3600) × 100. A 100 TSS = 1 hora a FTP. Té en compte tant durada com intensitat. Fonament per a CTL/ATL/TSB gestió del rendiment. Mètriques propietàries de TrainingPeaks ara estàndard de la indústria.
  2. Banister, E.W., Calvert, T.W., Savage, M.V. i Bach, T.
    (1975)
    A Systems Model of Training for Athletic Performance.
    Australian Journal of Sports Medicine, 7, 57-61.
    Model original d'impuls-resposta.Paradigma fitness-fatiga: Rendiment = Fitness - Fatiga. Fonament de mitjanes mòbils ponderades exponencialment.Base teòrica per a TSS/CTL/ATL.Va transformar la periodització d'art a ciència amb precisió matemàtica.
  3. Banister, E.W., et al.
    (1991)
    Modelant el rendiment esportiu d'elit.
    Proves fisiològiques d'esportistes d'elit.
    Desenvolupament addicional del model d'impuls-resposta d'entrenament. Aplicació a la periodització d'atletes d'elit i predicció del rendiment.
  4. Busso, T.
    (2003)
    Relació dosi-resposta variable entre l'entrenament i el rendiment.
    Medicina i ciència en l'esport i l'exercici.
    Les adaptacions a l'entrenament segueixen patrons matemàtics predictibles. La variabilitat individual requereix modelatge personalitzat. La càrrega d'entrenament òptima equilibra estímul i recuperació. Taxes de rampa >12 CTL/setmana associades amb risc de lesió.
  5. Murray, N.B., et al.
    (2017)
    Monitorització de la càrrega d'entrenament mitjançant mitjanes mòbils ponderades exponencialment.
    Revista de Ciències de l'Esport.
    Validació de ràtios de càrrega aguda/crònica EWMA. Constants de temps: k=7 (ATL), k=42 (CTL). Alfa: α = 2/(n+1). Seguim rendiment i risc de lesió.

Recerca en Aerodinàmica

  1. Blocken, B., et al.
    (2017)
    Riding Against the Wind: A Review of Competition Cycling Aerodynamics.
    Enginyeria Esportiva, 20, 81-94.
    Estudis exhaustius de CFD.Resistència aerodinàmica: 80-90% de la força a velocitat.Rangs CdA:0,18-0,25 m² (TT elit) a 0,25-0,30 m² (bons amateurs). Coeficient de resistència: 0,6 (TT) a >0,8 (vertical). Ciclista pedalejant: ~6% més de resistència.Estalvi de potència:Cada reducció de 0.01 m² CdA estalvia ~10W a 40 km/h.Rebuig:27-50% de reducció de potència seguint roda.
  2. Blocken, B., et al.
    (2013)
    Arrossegament aerodinàmic en el ciclisme: mètodes d'avaluació.
    Enginyeria Esportiva.
    Mètodes per mesurar i validar la resistència aerodinàmica. Protocols de túnel de vent vs proves de camp. Estudis de validació CFD.
  3. Martin, J.C., et al.
    (2006)
    Validació del model matemàtic per a la potència del ciclisme de carretera.
    Revista de Biomecànica Aplicada.
    Components de l'equació de potència:P_total = P_aero + P_gravity + P_rolling + P_kinetic. P_aero = CdA × 0,5 × ρ × V³ (cúbic amb velocitat). P_gravity = m × g × sin(gradient) × V. P_rolling = Crr × m × g × cos(gradient) × V. Validat amb dades reals de potència. Permet modelatge predictiu de recorreguts.
  4. Debraux, P., et al.
    (2011)
    Arrossegament aerodinàmic en el ciclisme: mètodes i mesura.
    Mètodes Informàtics en Biomecànica i Enginyeria Biomèdica.
    Les proves de camp amb potenciòmetres proporcionen mesura pràctica de CdA. El túnel de vent continua sent l'estàndard o però car. Optimització de posició: 5-15% de millora de CdA. Les millors d'equipament s'acumulen per a un 3-5% de millora total.

Biomecànica i Eficiència de Pedaleig

  1. Lucia, A., et al.
    (2001)
    Fisiologia del ciclisme de carretera professional.
    Medicina de l'esport.
    Rangs òptims de cadència:Tempo/llindar 85-95 RPM, intervals VO₂max 100-110 RPM, pujades pronunciades 70-85 RPM. Els ciclistes d'elit auto-seleccionen cadències que minimitzen el cost energètic. Cadències més altes redueixen la força muscular per pedal. L'optimització individual varia amb el tipus de fibra.
  2. Coyle, E.F., et al.
    (1991)
    L'eficiència del ciclisme està relacionada amb el percentatge de fibres musculars de tipus I.
    Medicina i ciència en l'esport i l'exercici.
    L'eficiència ciclista es relaciona amb el % de fibres musculars Tipus I. Eficiència bruta: 18-25% (elit: 22-25%). La taxa de pedaleig afecta l'eficiència—existeix un òptim individual. L'entrenament millora l'eficiència metabòlica i mecànica.
  3. Patterson, R.P., & Moreno, M.I.
    (1990)
    Forces de pedaleig de la bicicleta en funció de la velocitat de pedaleig i la potència de sortida.
    Medicina i ciència en l'esport i l'exercici.
    La força efectiva del pedal varia al llarg del cicle de pedaleig. Força màxima: 90-110° passant el punt mort superior. Els ciclistes hàbils minimitzen el treball negatiu durant la pujada del pedal. Quantificació de Torque Effectiveness i Pedal Smoothness.
  4. Jeukendrup, A.E., & Martin, J.
    (2001)
    Millora del rendiment en bicicleta: com hem de gastar el nostre temps i els nostres diners?
    Medicina de l'Esport, 31(7), 559-569.
    Jerarquia de rendiment:1. Posició del ciclista (major impacte), 2. Geometria d'equipament, 3. Resistència de rodament i pèrdues de transmissió. La selecció de cadència afecta l'economia. Equilibri entre aerodinàmica i producció de potència.
  5. Atkinson, G., Davison, R., Jeukendrup, A. i Passfield, L.
    (2003)
    Ciència i ciclisme: coneixement actual i direccions futures per a la recerca.
    Revista de Ciències de l'Esport, 21, 767-787. PubMed: 14579871.
    Determinants de la producció de potència i velocitat.Marcadors fisiològics predictius:Potència a LT2, potència màxima (>5,5 W/kg), % fibres Tipus I, MLSS. Aplicacions de modelatge matemàtic.

Rendiment en Pujada

  1. Padilla, S., et al.
    (1999)
    Capacitat de ciclisme a nivell de terra i pujada en el ciclisme de carretera professional.
    Revista Europea de Fisiologia Aplicada.
    La pujada determinada principalment per W/kg al llindar. Aerodinàmica negligible en gradients pronunciats (>7%). Eficiència bruta lleugerament inferior en pujada vs. Els canvis de posició corporal afecten la potència i comoditat.
  2. Swain, D.P.
    (1997)
    Un model per optimitzar el rendiment del ciclisme variant la potència en turons i en vent.
    Revista de Ciències de l'Esport.
    Equació de potència per a pujada. Càlcul VAM: (guany d'elevació / temps) prediu W/kg.Punts de referència VAM:700-900 m/h (club), 1000-1200 (competidors), 1300-1500 (elit), >1500 (World Tour). Estimació: W/kg ≈ VAM / (200 + 10 × gradient%).
  3. Lucia, A., et al.
    (2004)
    Característiques fisiològiques dels millors corredors eritreus: economia de carrera excepcional.
    Fisiologia Aplicada, Nutrició i Metabolisme.
    Anàlisi d'escaladors de Grand Tour.W/kg al llindar:Competitiu 4.0+, amateurs d'elit 4.5+, semi-professionals 5.0+, World Tour 5.5-6.5. Pes corporal baix crític—1kg importa a nivell d'elit. VO₂max >75 ml/kg/min comú en escaladors d'elit.

Validació i Precisió de Potenciòmetres

  1. Maier, T., et al.
    (2017)
    Precisió dels mesuradors de potència en bicicleta enfront d'un model matemàtic de ciclisme en cinta.
    Revista Internacional de Medicina de l'Esport. PubMed: 28482367.
    Testats 54 potenciòmetres de 9 fabricants. Desviació mitjana: -0,9 ± 3,2%. 6 dispositius desviats >±5%. Coeficient de variació: 1,2 ± 0,9%.Variabilitat inter-dispositius significativa.Importància del calibratge i consistència.
  2. Bouillod, A., et al.
    (2022)
    Advertències i recomanacions per avaluar la validesa i la fiabilitat dels mesuradors de potència ciclable: una revisió sistemàtica d'abast.
    Sensors, 22(1), 386. PMC8749704.
    Revisió PRISMA:74 estudis analitzats. Precisió la mètrica més estudiada (74 estudis). SRM més usat com a estàndard or. Potència testada: fins a 1700W. Cadència: 40-180 RPM. Recomanacions exhaustives de metodologia de validació.

Periodització i Distribució d'Entrenament

  1. González-Ravé, J.M., et al.
    (2023)
    Periodització de l'entrenament, distribució de la intensitat i volum en ciclistes entrenats: una revisió sistemàtica.
    International Journal of Sports Physiology and Performance, 18(2), 112-126. PubMed: 36640771.
    Comparació entre periodització per blocs vs. tradicional. Volum: 7,5-11,68 hores/setmana. Ambdós milloren VO₂max, potència màxima, llindars.Cap evidència favorable a cap model específic.Distribució d'intensitat d'entrenament piramidal i polaritzada ambdues efectives.
  2. Rønnestad, B.R., Hansen, J., & Ellefsen, S.
    (2014)
    La periodització en bloc d'intervals aeròbics d'alta intensitat proporciona efectes d'entrenament superiors en ciclistes entrenats.
    Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports, 24(1), 34-42. PubMed: 22646668.
    4 setmanes d'entrenament concentrat VO₂max. Carregant intensitat al principi del mesocicle.La periodització per blocs produeix adaptacions superiorscomparada amb enfocament mixt.

VO₂max i Llindar de Lactat

  1. Støren, Ø., et al.
    (2013)
    Determinants fisiològics de la contrarellotge en bicicleta.
    Journal of Strength and Conditioning Research, 27(9), 2366-2373.
    Potència al llindar de lactat: millor predictor de laboratori. LT més predictiu que VO₂max sol. Utilització fraccional crítica. Elits: 82-95% VO₂max a LT vs. 50-60% sense entrenats.
  2. Faude, O., Kindermann, W. i Meyer, T.
    (2009)
    Conceptes de llindar de lactat: fins a quin punt són vàlids?
    Medicina de l'Esport, 39(6), 469-490.
    Comparació de múltiples mètodes de determinació de LT. MLSS com a estàndard or. FTP20 sobreestima vs. MLSS. MLSS = 88,5% de FTP20.
  3. Coyle, E.F.
    (1995)
    Integració dels factors fisiològics que determinen la capacitat de rendiment de la resistència.
    Exercise and Sport Science Reviews, 23, 25-63.
    Revisió clàssicade fisiologia de resistència. Integració: VO₂max, llindar de lactat, economia. Determinants del rendiment ciclista. Treball seminal sobre fisiologia del rendiment.

Referències Addicionals

  1. Seiler, S.
    (2010)
    Què és la millor pràctica per a la distribució de la intensitat i la durada de l'entrenament en esportistes de resistència?
    Revista Internacional de Fisiologia i Rendiment de l'Esport.
    Treball pioner sobre distribució d'entrenament polaritzat. Regla 80/20: 80% baixa intensitat (Zona 1-2), 20% alta intensitat (Zona 4-6). Observat en múltiples esports de resistència i atletes d'elit.
  2. Jeukendrup, A., & Gleeson, M.
    (2010)
    Sport Nutrition (2a edició).
    Cinètica humana.
    Llibre de text exhaustiu de nutrició esportiva. Sistemes energètics, metabolisme de macronutrients, hidratació, suplementació, estratègies de nutrició perioditzada per a entrenament i competició.

Recursos en Línia i Documentació de Plataformes

  1. TrainingPeaks
    (n.d.)
    The Science of the TrainingPeaks Performance Manager.
    Articles d'aprenentatge de TrainingPeaks.
    Referència →
  2. TrainingPeaks
    (n.d.)
    Training Stress Scores (TSS) Explicació.
    Centre d'ajuda de TrainingPeaks.
    Referència →
  3. TrainingPeaks
    (n.d.)
    A Coach's Guide to ATL, CTL & TSB.
    Bloc TrainingPeaks Coach.
    Referència →
  4. TrainerRoad
    (n.d.)
    Què són CTL, ATL, TSB & TSS? Per què importen?
    Bloc TrainerRoad.
    Referència →
  5. Strava
    (n.d.)
    Strava API Documentation.
    Desenvolupadors de Strava.
    Referència →
  6. Garmin
    (n.d.)
    Garmin Connect Developer Program.
    Portal de desenvolupadors de Garmin.
    Referència →
  7. Wahoo Fitness
    (n.d.)
    Wahoo Fitness API.
    Recursos per a desenvolupadors de Wahoo.
    Referència →
  8. Polar
    (n.d.)
    Polar AccessLink API.
    Documentació per a desenvolupadors Polar.
    Referència →
  9. ANT+ Alliance
    (n.d.)
    ANT+ Protocol Documentation.
    thisisant.com.
    Referència →

Referències de Plataformes Competidores

  1. WKO5
    (n.d.)
    WKO5 Advanced Cycling Analytics Software.
    TrainingPeaks / WKO.
    Referència →
    Programari d'escriptori. $169 compra única. Analítiques més avançades disponibles. Modelatge potència-durada, FRC, Pmax, zones individualitzades. Sense subscripció. Integració amb TrainingPeaks.
  2. Intervals.icu
    (n.d.)
    Intervals.icu Plataforma de formació gratuïta basada en l'energia.
    intervals.icu.
    Referència →
    Freemium (suport opcional $4/mes). Estimació automàtica FTP (eFTP). Gràfic Fitness/Fatigue/Form. Detecció automàtica d'intervals. Plans d'entrenament IA. Interfície web moderna. Actualitzacions setmanals.
  3. Golden Cheetah
    (s.d.)
    Golden Cheetah Open-Source Cycling Analytics.
    goldencheetah.org.
    Referència →
    100% codi obert i gratuït. Suite completa d'anàlisi de potència. Més de 300 mètriques. Altament personalitzable. Només descriptors. Sense app mòbil. Sense sincronització al nouvol. Per a usuaris avançats.

Programes de Recerca Institucionals

  1. British Cycling
    (n.d.)
    British Cycling Research Programs.
    Ciclisme britànic / Esport del Regne Unit.
    Àrees de focus:Identificació i desenvolupament de talent, anàlisi i modelatge del rendiment, monitoratge de càrrega d'entrenament, components psicològics del rendiment d'elit, fisiologia ambiental, optimització d'equipament.
  2. Journal of Science and Cycling
    (n.d.)
    Journal of Science and Cycling - Accés obert.
    Editor: Dr. Mikel Zabala, Universitat de Granada.
    Revista de revisió per parells d'accés obert.Temes recents:Anàlisi de càrrega d'entrenament d'elit, rendiment de ciclisme e-sports, anàlisi cinemàtica 2D, protocols d'acumulació de lactat, protocols de rehabilitació per a ciclistes.

Analítiques de Ciclisme Basades en Ciència

Aquestes 50+ referències científiques formen la base d'evidència per a Bike Analytics. Cada fórmula, mètrica i recomanació està fonamentada en recerca revisada per experts publicada en revistes líders de fisiologia de l'exercici, biomecànica i enginyeria esportiva.

La bibliografia basta treballs fundacionals dels anys 1960 (Critical Power de Monod & Scherrer) fins a recerca d'avantguarda dels anys 2020 sobre modelatge W' balance, aerodinàmica i optimització de càrrega d'entrenament.

Integració Contínua de Recerca

Bike Analytics es compromet a la revisió continuada de nova recerca i actualitzacions d'algorismes a mesura que les metodologies es refinen i validen. La ciència evoluciona—les nostres analítiques evolucionen amb ella.

Visió General de Recerca →Fórmules TècniquesTorna a Inici